Comencem a caminar, en sentit horari, pel sender GRP Tour du Canigou fins a atènyer el coll Baix. Un pal de direccions ens dirigeix en sentit nord-oest. Recte continua el GRT78, a la recerca del Costabona. El nostre sender puja per les roques Foradades i roques Encantades fins a la font del Ras. I aquí, nosaltres, deixem el camí senyalitzat per retallar recorregut, mirant de seguir un altre itinerari indicat al mapa d’Alpina. No som capaços de trobar-lo i anem a la babalà, aprofitant les terrasses del terreny i els llocs més fàcils per anar, el més directe possible, en flanqueig lleugerament ascendent, a la recerca de la carena, la qual guanyem, amb esforç però sense risc, un bon tros abans del coll de Roques Blanques.
Acompanyats per un filat a la nostra esquerra, acabem per creuar-lo per a fer, el més directe possible, el camí a la recerca del coll de Roques Blanques. D’aquí fins al cim del puig de la Collada Verda de nou es fa sense camí, però per vessant net i obert. Ni vaig trobar, ni vaig cercar, cap fita ni senyal, però al cim s’hi arriba per on millor et sembli.
El dia era ventós, així que a dalt les vistes eren espaterrants, tota una lliçó de geografia, des de la Mediterrània fins a Vallter-Núria, des de Bugarach fins al Montseny… una meravella, amb la pica del Canigó allà mateix, altiva, amb la protecció de la xemeneia. S’hi està molt bé a dalt, amb aquest paisatge, però el vent és molest i comencem a pensar en la tornada a l’origen.
La idea original era continuar fins a la collada del Vent i baixar per la collada de les Voltes al coll de Bise, però veient des de dalt la possibilitat de baixar el més directe possible a la recerca de la pista, flanquejant en descens, retallant giragonses de la pista, vam començar a fer drecera darrere drecera, fins a acabar a l’asfalt.
Val a dir que es baixa molt bé, majorment per terreny amb poca inclinació, herbat, i fàcil de fer. Hi ha un parell de trams on cal una mica més d’atenció. Un és en la baixada entre el coll de les Moles i Cambramorta. Res complicat ni perillós, però cal salvar un vell torrent on la vegetació obliga a cercar bons passos. L’altre és el tram que es fa per a baixar pel clot de Llispetera.
Tampoc és que sigui gran cosa, però el terreny és ple de vegetació cremada. Al final s’acaba enllaçant amb un sender que baixa del coll de Bise. Aquest sender, vell, no surt a cap cartografia, però acaba a la pista que interessa, a prop ja de la cabana dels Forquets. Atenció, que nosaltres sortim a la pista quan trobem un camp amb ruscs d’abelles.
Bé, ja som a la pista així que, per l’asfalt, que és ja, de nou, el GRP Tour du Canigou, arribem a l’aparcament de la cabana dels Forquets i, asfalt avall, al desviament que agafem per a finalitzar el recorregut a l’aparcament del refugi de Conques.
