Ruta que catalogo com difícil per la pujada al cim. No hi ha camí, el terreny és rost i de fort pendent i el vessant és ple de vegetació. Poder les meves decisions em van fer agafar el pitjor terreny, però dubto molt que altres alternatives en siguin millors.
Jo ara a casa ho faria diferent. Faria el recorregut en sentit antihorari. Per exigències del guió vaig pujar en sentit horari i sempre per la pista, en comptes de fer-lo pel GR-150 que és el més normal, perquè volia comprovar si es pot pujar en cotxe fins al coll de Mola, amb vistes a una futura caminada fins al cap d'Urdet. També va tenir molt a veure el fet que el dia de la pujada havia alerta per fort vent del nord, així que vaig pensar que pujaria millor i més tranquil per la part sud.
Explicar el recorregut fet resulta fàcil. Els senyals del GR-150 arriben fins al coll de Mola, i si fas el recorregut al revés, doncs baixen fins a Gósol. Una vegada al coll, paciència i pujar per on millor et sembli, sempre cap amunt. Hi ha moltes traces a internet que fan el puja-baixa una mica més a ponent de per on jo ho faig.
Difícil em va resultar, per la vegetació, pujar fins a mig vessant, després la dificultat la va posar l'esgotament, però ja vaig aconseguir trobar quelcom semblant a una traça i vaig arribar a la carena, una mica per sota del cim.
La baixada va ser molt més plaent i tranquil·la, per bosc espaiat i de sotabosc prou net amb la qual cosa l'orientació va ser molt fàcil. La baixada a la espectacular collada de les Tores, malgrat el cruixit dels troncs i branques dels pins agitats pel vent, va ser un passeig.
La baixada de la collada al coll de Josa es pot fer per pista, però hi ha una drecera que evita caminar per ella i del coll a Gósol només cal seguir la pintura del GR-150.
Per tancar aquesta ressenya, tornar a dir que penso que és millor fer el recorregut en sentit contrari a les busques del rellotge, així crec que será més fàcil interpretar el terreny de baixada des del cim al coll de Mola.
