Amb sort tot va quedar en un ensurt, però aquesta caminada va ser molt arriscada així que miraré d'explicar-me el millor que pugui.
He aparcat el cotxe al km 10,750 aproximadament de la carretera BV-5001, just on comença l'antiga pista que mena a Can Donadéu. Hi era també l'entrada a una antiga cantera, ara tancada. Començo a caminar pel sender, amb molta vegetació, que era l'accés a aquesta propietat. No hi arribo perquè agafo un desviament que em porta a la recerca del pou de Glaç. No sé si es pot accedir a l'interior, jo ni ho intento. Continuo atenent a les indicacions del GPS i arribo a tocar d'una torre d'alta tensió.
Des d'aquí hi ha un parell de traces, a Wikiloc, que pugen al cim, però jo no hi veig camí i ni ho intento. Hi veig també a la vista aèria del telèfon que hi ha una altra possibilitat, a la meva dreta, però també ho veig molt brut així que decideixo continuar per la pista per on he arribat, a veure que em trobava pel davant.
De pista passo a sender i al final acabo a un talús d'abocament de terres de la cantera. Hi veig que es pot pujar, així que ho intento. Aquí comença un petit calvari. El terreny és molt pendent, ple de vegetació, sorrenc i força inestable. Intento aprofitar els reguers que cauen de la part alta, i així, relliscada rere relliscada acabo a dalt del tot, amb una clara imatge del que m'espera per fer cim.
Soc al Talús descarnat de la cantera. Intento pujar pel centre, on hem sembla que hi ha punts febles, amb bona roca. Error. Rellisco i acabo magolat per cames i braços. No abandono. Finalment ho intento per la meva dreta, pel fil del caire del talús. Em barallo amb la vegetació però el tram és curt, no més de 50 metres. Arribo al cim. Em fa mal tot, però ja ho tinc. Unes poques fotografies per certificar el moment i a desfer camí.
De nou avall, no trobo com continuar. El GPS em diu que faci una baixada a la babalà però el cap em diu que ja hi ha prou de riscos. Tot i així, volto i volto cercant una sortida però finalment reculo i torno a baixar per on he arribat. Quan soc, miro de trobar els replans de la pedrera. Provo per dos, però no trobo continuïtat (resulta que amb el cap pensant en l'ensurt, m'he passat de llarg la lleixa bona). Després de varies anades i tornades, definitivament baixo al fons de la pedrera i cerco la manera de connectar de nou amb la traça del GPS.
Ja sobre el camí correcte, cap problema fins a arribar al turó de la Bandera. Molt content, però l'alegria dura poc. A partir d'aquest turó us aconsello que no feu el camí que jo hi vaig fer. Igual si que es pot si se segueix sempre el corriol més pendent. Jo no explicaré res del que hi vaig fer perquè acaba malament. Em vaig ficar a un vell tallafoc sense sortida.
Jo, ara, aconsello baixar del cim a la recerca de la pista que puja a Can Teià.
Una vegada a la carretera BV-5001 s'ha d'anar a la recerca del Besòs i seguir aigües avall fins arribar al final del recorregut.
