TEXT PUBLICAT PENDENT DE REVISIÓ ORTOGRÀFICA I GRAMATICAL
Actualment (agost del 2024) la pista per la qual es puja al còth de Varradòs no crec que sigui apta per a un turisme normal. Uns metres abans del final de l’asfalt, passada la bòrda de Lana (bòrda des de Però segons l’ICGC), un cartell avisa de la recomanació d’ús d’un 4x4. Nosaltres vam pujar amb un SUV. De tornada al còth, ja acabat el recorregut, al nostre costat havia aparcat un Skoda Kamic, així que al gust dels consumidors. Tot i així reitero que des del punt d'informació insisteixen a recomanar no pujar per la pista si no es disposa d’un tot terreny. Pel costat del saut deth Pish tinc entès que la pista és de pitjor qualitat, però això ho desconec.
La proposta d'avui no té cap complicació, tota ella transcorre per grans planes de pastura on vaques i cavalls es mouen a plaer, i per on nosaltres podrem caminar per on millor ens sembli. Hi ha un camí abalisat amb pals de fusta amb el capçal pintat de groc però en el nostre cas preferim prendre una de les moltes traces de bestiar que prenen direcció nord-oest, clarament orientats cap al cap des Malhs dera Tartèra, cim que de moment ens impedeix la visió del cim objectiu del dia.
No hi ha gaire cosa a explicar. La nostra travessa camp a través ens porta a trobar finalment una estaca de les ja comentades als peus del cap des Malhs dera Tartèra i seguint per camí abalisat, a la idíl·lica estanhòla d'Armèros. Després de fotografiar-la per tots els racons possibles ascendim fins a un coll evident, als peus de la imponent pala que antecedeix al cim.
Dades fredes de GPS indiquen que en els 600 metres que ens separen del cim se'n ascendeixen 184, cosa que dóna una mitjana de gairebé un 31% de desnivell, però és que en els primers 110 el pendent és del 37%. Però bé, pit, cames i esbufecs i aconseguim l'èxit. Hem fet cim. No m'entretinc en detalls. Comencem el descens.
Aquest és molt més tranquil. L'iniciem continuant pel llom contrari a l'ascens, seguint la corda de la muntanya. Ara el camí es desdibuixa i desapareix la senyalització però la línia de progrés és clara i neta. Podem caminar per on ens plagui, i a nosaltres ens ve de gust pujar al cap des Malhs dera Tartèra, de proper que el tenim. Arribem a ell per un clar corriol. Segons el mapa ens tocaria tornar a baixar al coll previ, però atesa la facilitat del terreny baixem camp a través, clarament orientats a un estètic i arrodonit turó. No veiem que tingui topònim, però destaca tant...
Continuem en el mateix sentit de la marxa, en direcció a un curiós vessant de roca blanca on passem al costat d'un avenc, on ens entretenim una mica, tafanejant. Ens crida l'atenció una altra agulla. Ens enganxa de pas així que, ja posats, també la pugem. Res, són uns 20 metres de distància.
D'aquí, definitivament, encarem el retorn al punt d'inici, ja a la vista des de fa una bona estona, de fet, ja ho teníem a la vista al cap des Malhs dera Tartèra. Caminem camp a través per terreny obert fins enllaçar amb el camí abalisat. El meu company la segueix en descens, però jo continuo per lliure per una mena de canal o antic llit d'un riu, entapissat d'herba
