Tuc de Ratera 

Track description

No escriuré gaire text avui, aquesta ressenya poder serà la més curta i normal que escriuré mai.
Sortim del refugi pel camí de Carros de Foc. Seguint les estaques de fusta amb el capçal groc arribem al GR11 i pel seu traçat fins al que creiem, o pensem, que és el port de Ratera, encara que hi ha discrepàncies al respecte entre la cartografia de l’ICGC i l’Editorial Alpina. Sigui com sigui, o tingui raó qui en tingui, som a un port.
Al track (no ho he arreglat) surt una extensió del recorregut que fem amb la finalitat de provar de veure els estanys del sector de Saboredo, però reculem perquè ja els veurem millor des del cim, perquè el dia d’avui és radiant, a diferència del dia d’ahir.
De nou al lloc adequat deixem ara tot camí evident i ens enfilem vessant amunt seguint el rastre clar de les incomptables fites que tiren muntanya amunt. Sense més problema que l’esforç necessari per superar el fort pendent existent, fem cim. Tal com es suposava, les vistes compensen el cansament acumulat. És tan gran l’horitzó que no hi ha temps per pensar en altra cosa que no sigui contemplar el paisatge. Hem pujat d’hora i som sols al cim, però malgrat ser un dijous, ja veiem una bona línia de muntanyencs que s’acosta. Hi arriben un parell de nois i nosaltres ens en anem. Baixem, per on hem pujat, fins al GR11.
Ara en descens, el seguim fins al lloc on trobem l’enllaç amb el camí per on hem pujat al començament. No el fem servir per tornar al refugi ja que ho fem pel GR11. El meu company té intenció d’anar al pic del Portarró per la coma de Crabes i el portell del mateix nom, així que anem GR11 avall fins a l’estany de les Obagues de Ratera, lloc on comença el camí que necessita seguir. Jo aquí ho deixo. Al final, ell decideix fer el pic del Portarró pel camí més “fàcil” i no puja per la coma de Crabes, que no es veu fàcil de fer.
Jo deixo el GR11 i agafo el camí que, de nou amb els pals grocs, em porta al refugi d’Amitges, on dono per acabada la caminada d’avui.