Qualifico la caminada com difícil per la baixada a l'heliport, per la pujada al balcó de Madeloc i per la baixada final al coll de la Serra.
De nou al coll de la Serra per fer un nou ascens a la torre de Madeloc, però amb un recorregut diferent.
Farem un recorregut en sentit horari, però començarem amb un descens d'exploració a la recerca de l'heliport de Le Riembau, ubicació ja coneguda d'altra caminada anterior amb destinació a la torre de la Massana.
La primera part del descens és clar ja que hi ha pals amb el capçal pintat de blau que ens guien, però la cosa es complica, una mica, quan hem de deixar aquesta senyalització. Continuem en descens pel que resta d'un antic sender de caçadors, o encara en ús perquè hi ha cartells de llocs d'espera. El sender s'intueix el suficient i també hi ha fites, molt escadusseres, però al final ens trobem amb un tancat barrat amb clau. Solucionem el problema baixant pendent avall pel mig d'un camp de vinya abandonat. Ja a camí clar acabem per enllaçar amb la corba de la pista cercada. Comença ara un llarg trajecte, sempre per pista on cal atents als desviaments i encreuaments, fins a salvar una tanca i les aigües del Ravaner. No deixem de caminar per pista fins que pugem al coll de Vallauria (un company i jo ens prenem una llicència i acabem per sender).
Al coll deixem la pista i deixem també el sender que es dirigeix al coll de la Serra per agafar el GR-10, que seguim fins al coll de Formigó, on deixem la pintura blanca i vermella i continuem per un sender marcat amb una vella pintura vermella (i de tant en tant un puntet groc i taronja), que ens fa superar primer un turó rocós i després un vessant força dret i pedregós (cal anar a l'aguait de la pintura) fins a acabar al balcó de Madeloc, on ens regalem un merescut descans. La boira no ens permet gaudir del Rosselò però sí que ens deixa contemplar la vall del Ravaner, així que la pena és menys.
De nou en camí sortim a la pista-carretera que puja del coll de gascons i arribem a la torre de Madeloc. Esmorzem i estirem l'aturada, esperant que la boira escampi, però no, així que ens possem de nou en marxa. Ara continuem en el sentit de la marxa que tenim així que, per bon camí, baixem al coll de Tallaferro. Allà deixem el sender que baixa a cercar el sender que uneix el coll de Vallauria amb el de la Serra. Deixem també el que puja al la bateria de Tallaferro i prenem el que planeja a la recerca del refugi de Madeloc.
Deixem el sender que baixa al coll de Molló i continuem de pla per tornar a trobar el camí que baixa de la bateria. Ja no resta més que continuar pel sender que, de forma dreta, en fort pendent i pedregós, acaba al coll de la Serra, destí final d'aquest descens.
