Ruta circular en el sentit contrari de les agulles del rellotge que permet moltes variacions si s'estudia sobre el mapa. Jo he triat sortir des del monestir i tornar-hi també a peu, prenent la pista no gaire agraïda que va de l'estació del funicular superior al monestir. Si s'opta per baixar en funicular per estalviar-vos la pista la ruta és d'uns 5 km i escaig. La pista esmentada és el camí de Sant Miquel. En aquesta ruta em prenc també la llibertat d'apropar-me a set ermites de les moltes que envolten la part alta d'aquesta part del massís, però d'alguna d'elles bé se'n podria prescindir si es vol. Sant Benet, Sant Salvador i Sant Onofre son les més suggeridores.
La categoritzo com a moderada només pel pas per l'Escletxa (amb majúscules) de Sant Salvador, poc abans de fer el cim de la Roca homònima, atès que és un pas dificultós només apte per a aventurers de mena. També l'accés des del coll de Sant Salvador requereix unes bones soles de goma per travessar el dret conglomerat i habilitat a l'hora de grimpar. Això sí, un cop dalt, en un dia esplèndid, la panoràmica de 360º no té res a desmerèixer al cim de Sant Jeroni. Paga moltíssim la pena.
El cim de la Miranda de Santa Magdalena també té unes ben bones vistes, però a causa de la proximitat a l'estació superior del funicular de Sant Joan està força més concorreguda… darrerament de turistes amb vambes i sense cap preparació física. També és de més "fàcil" accés, si més no el camí és del tot fressat per arribar-hi.
No hi ha fonts durant el recorregut. Convé anar preparats. Si bé la major part de ruta és boscana, una gorra sobretot en dies de calor, és imprescindible.
Roca de Sant Salvador-Miranda de Santa Magdalena
