Track d'uns dels recorreguts més típic que es poden fer per la zona. Gairebé el 90% del recorregut es troba senyalitzat d'una o altra manera, sobretot pintura, cartells i fites. Només el tram de camí que es fa una vegada es deixa el GR que puja al coll Saposa i fins arribar a la pedra dels Tres Senyors manca de senyalització però el camí és molt clar, evident i fressat.
Cal però fer un parell o tres de puntualitzacions:
Per arribar al punt al qual hi ha les antenes del que per a molts és el punt més alt accessible sense invadir propietat privada, nosaltres vam fer servir un corriol que a data d'avui és complicat de seguir degut al fet de successives podes que s'han fet i que han acabat per fer desaparèixer el minso rastre de camí que hi havia. Ara és millor acabar de fer per la carretera, o enfilar-se per dins l'alzinar.
Segon comentari:
La gran majoria de caminaires dona per acabada la pujada al punt al qual hi ha el final de la carretera, cosa que és la més assenyada, però nosaltres vam anar a buscar el punt més alt i pròxim al vèrtex geodèsic. Per fer això vam seguir el tallafoc de la línia elèctrica que puja (o baixa) al pla de Martí en sentit nord-oest fins que el senderó gira al nord-est i vol davallar al pla de Martí (en aquest punt, pel que a partir d'ara ens interessa, s'acaba el que es pot dir bon camí, o simplement camí). Just a la nostra dreta l'alzinar s'obre i ens mostra un altre tallafocs, de fort pendent i incomode accés, d'una línia elèctrica subsidiaria de la principal. Més a dalt de la nostra posició es veu la tanca metàl·lica a la qual hem d'arribar per seguir-la cap a la nostra esquerra. Una vegada a la tanca el terreny és més còmode i es camina millor. Més endavant la tanca gira a la dreta i al final trobem el pas tallat, just quan arribem a l'alçada del vèrtex.
Tercera puntualització:
Allò que és normal és tornar pel mateix camí però pel vessant de sol ixent (llevant), perdent uns metres de desnivell, és possible arribar al mirador una altra vegada. S'ha de saber però que s'ha d'anar amb cura. No és per a gent que no els agradi anar buscant rastres ni millors passos però no es té sensació de no poder sortir de l'embolic. Repeteixo que si ets dels o de les que no vols saber res de complicacions ni aventures innecessàries, no cal que es faci com al track i millor tornar pel mateix camí. La volta nostra va resultar molt més aventurera i diferent a la resta, així que, nosaltres, contents per terreny feréstec.
Ja de volta a l'inici es passa per l'arcova de Rocacorba. Aquesta vegada sí. Aquesta vegada ens van ficar a dins. Val la pena. És, podem dir, sorprenent però no espereu grans formacions. No deixa de ser un forat.
Ja proxims a la Pedra o roca Barret, un senderó senyalitzat amb fites ens va cridar l'atenció i la curiositat ens va fer seguir-lo. Vam sortir a Can Vives sense passar pel pedrot.
D'aquí a buscar el GR que mena al coll Saposa. El vam recórrer fins que en trobar un rec sec que baixa d'Espinassors el vam deixar per agafar el trencall que creua el rec i continua en sentit nord-est,a la cerca de la riera de Rocacorba, que resseguim molts metres per dalt. Finalment arribem a la pedra dels Tres Senyors i ja tornem al punt d'inici pel camí que baixa a Sant Nicolau de forma més directe tot i que també ho podíem haver fet pel camí que porta al Comaestremer.
