He aparcat el cotxe al km 13 de la carretera GIV-5221, de Castellfollit de la Roca a Beget. Allí hi ha lloc per aparcar uns quatre o cinc cotxes. Uns 375 metres més endavant (més o menys) hi ha un altre aparcament, just on hi ha la pista per on, amb un cotxe alt (no cal tracció especial), es pot pujar fins al coll de Bestracà, opció que potser interessi a caminaires menys preparats, o supeditats a determinades circumstàncies. Si t'interessa aquesta opció pots consultar la traça accedint a aquest enllaç.
Començo a caminar per la pista que em porta al mas el Peirer. Passats els edificis la pista millora el seu estat i de forma cómoda arribo a un lloc on trobo un desviament. Per una banda hi ha una pista antiga i sembla que en desús, i per altra un sender. Segons el mapa d'Openstreetmap la pista sembla que puja al mas de Bestracà. Jo continuo per la pista bona fins que al cap de poc arribo al coll de Bestracà, on hi ha lloc per aparcar tres o quatre cotxes sense fer nosa. Hi ha també un pal indicador.
Deixo recte la pista que es dirigeix a la Vall del Bac (Camí de Sant Miquel de Pera a Bestracà) i em dirigeixo al mas Bestracà i l'ermita de Sant Andreu de Bestracà. No hi vaig per la pista que mena si no que faig drecera pel mig dels prats aprofitant traces de bestiar que em permeten superar els marges dels camps. Així passo a tocar de la casa i per la pista arribo al desviament que em permet anar a l'ermita.
A partir d'aquest punt, i després de localitzar el camí adient, començo a trobar un rastre de fites, moltes, que em mostren el camí per assolir la carena de la muntanya. A partir d'aquest punt el camí passa per diferents llocs on es possible contemplar unes vistes espatarrants abans d'arribar al cim, amb les restes del castell, de l'ermita de Sant Julià i el vèrtex geodèsic. Fotos, descans, reposar líquids i a iniciar la baixada.
Les fites marquen el descens pel vessant de la banda de la Vall d'Hortmoier. Hi ha diferents opcions, però el millor és fer cas a les fites que segueixen la traça més clara, si això és possible rodejats de tanta pedra. Si ho hem fet bé acabarem a la Portella, lloc on trobem el camí que, per la dreta, es dirigeix al GR 11 i la vall d'Hortmoier, i per l'esquerra baixa a Bestracà. Aquesta és la meva opció.
Ja no calen fites ni senyals. El camí és clar i sense problemes em porta al coll de Bestracà. Final de l'història. Ja no cal res més que desfer el camí recorregut de pujada per tornar de nou a el Peirer. Ara em prenc una llicència i travesso els prats per una altra banda diferent a la de pujada per enllaçar de nou a la pista per on torno definitivament al cotxe.
