Ressenya publicada pendent de revisió ortogràfica i gramatical
A més de les dificultats que ofereix normalment la muntanya, per fer la proposta d'ascens que s'hi presenta s'ha d'afegir, els mesos de juliol i agost, el fet que la carretera CG-3, que puja fins a l'aparcament del sector de la Coma del Forat, al peu de pistes de l'estació d'esquí Ordino-Arcalís, es tanca al trànsit de vehicles 8:30 a 17:30, millor demanar informació al webordinoarcalis.com. Si es passa la barrera abans d'aquella hora, es pot baixar lliurement en qualsevol moment.
Amb un turisme normal es pot arribar a aparcar més amunt del final de l'asfalt, i és normal fer-ho a qualsevol punt de la pista de terra que puja fins a les basses del port de Rat i fins i tot fins a la portella d'Arcalís, encara que durant aquest any 2025 no es pot arribar tan amunt per estar la zona en obres.
Començo a caminar acompanyat dels senyals de pintura de GR que m'indiquen per on pujar al port de Rat, entre el cap de la Costa Gran i el pic de Cataperdís. Un cop al port continuo en descens pel mateix GR fins a baixar a la capçalera del riu de Rat, havent perdut uns 225 metres de desnivell. Deixo el GR per iniciar, en sentit sud, un llarg ascens per un sender amb senyals de pintura groga (una ratlla) i alguna fita, encara que el lloc és tan caòtic que vaig perdent i trobant les marques segons vaig ascendint alternant roques i herba. De totes maneres no hi ha problema atès que el destí, i com arribar-hi, està força clar, en condicions meteorològiques favorables. Jo encara trobo alguna congesta així que buscant per on evitar-les supero l'última rampa per assolir el port d'Arinsal.
A partir d'aquest punt hi ha dues opcions normals. La més lògica se suposa que és pujar per la carena directament al cim i l'altra és continuar pel corriol que baixa als estanys de Montmantell per deixar-lo més endavant en prendre un altre que puja al cim occidental. Jo al final ni l'una ni l'altra. Si començo pel sender dels estanys, però al cap de poc em decanto per pujar en flanqueig, sense un camí evident però amb moltes traces i terrasses que em permeten arribar al cim occidental, cota 2850 sense nom. Em separa de la principal un curt trajecte una mica crestejat però que amb calma i sentit comú se supera bé. Res complicat per a gent acostumada.
Com sempre en aquest tipus de llocs, si el dia acompanya, el millor són les vistes. No goso relatar-les, a més que seria una llista interminable de topònims. Millor ho deixo així, perquè quan arribis t'entretinguis a jugar a col·locar noms als cims i valls que contemples.
El descens el plantejo de la mateixa manera, a la babalà, per on millor ho veig. Crec que el millor és fer-ho per la carena, però com que vaig sol i desconec el terreny, prefereixo fer-ho per on ho veig més clar. Així arribo de nou al port d'Arinsal, on veig que la carena sembla senzilla, però no ho comprovaré. Ja soc on volia.
Continuo amb la caminada per un evident sender (aquell dels estanys de Montmantell) i començo a veure senyals de GR, que segueixo fins al caire de la muntanya. I això va ser un error, encara que al final el GR em porta on volia. El sender que segueixo no és el camí que tenia carregat al GPS. Del port hi hauria d'haver (no sé com atès que no vaig veure cap sender) anat directament al pic de l'Angonella.
Tornant al GR.
Tot ell demana màxima atenció i tensió. Un cop es deixa la cornisa de la muntanya el sender s'endinsa en un vessant rocós i aèri on no són aconsellables dubtes ni ensopegades. Cal estar molt atent a la pintura per solucionar aquest tram sense excessives complicacions. Un cop sortit de l'embolic es troba un sender que és el que se suposa ve del port d'Arinsal. Ja hem passat el pitjor, però encara ens queda arribar a la bretxa d'Arcalís. Jo ho faig ja seguint les indicacions del GPS, evitant pujar als cims del pic de l'Angonella i el de Cataperdís (ja els tinc ascendits) així que una mica a la babalà arribo la bretxa.
Aquí torno a trobar una congesta així que no localitzo el camí "normal" que diu el mapa d'Alpina, però sí que veig un corriol que baixa clar i evident, a la capçalera de les pistes d'esquí sota el pic d'Arcalís, també ja pujat en una ocasió anterior. El sender, directe i amb força pendent, em deixa al lloc desitjat.
Un cop a la pista decideixo baixar camp a través, el més directe possible al lloc on tinc el cotxe aparcat. Aquí ja ho deixo a la teva bona entesa, interpretació del terreny i habilitats.
