Comencem a caminar per l'asfalt de la carretera BV-5303 en sentit sud-est fins a arribar a una pista, barrada amb una cadena i senyalitzada amb un cartell de Camí de la Presa per on arribem a un desviament.
En aquest punt decidim que farem el recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge, per tal de fer menys desnivell positiu. Per això deixem el tram de pista planera, més precària — per on inicialment teníem previst tornar — i continuem en sentit sud fins a trobar la pista que puja de la Rovira.
Al cap de poc arribem a un altre desviament. Continuem per la pista de la dreta, més planera, i tornarem per la de l'esquerra. El camí ens porta al pantà de Seva i, uns metres més enllà, al de Valldoriola, on ens entretenim una estona per fer fotografies des de la presa. Continuem camí i, després d'una llaçada de la pista, connectem amb una altra que ve de l'altra banda del pantà.
Més endavant deixem la tranquil·litat de la pista i fem drecera per un sender, precari però encara transitable. Segons avancem, la traça es fa més clara i acabem trobant asfalt. Per aquest element passem pel sector de les Escaletes i arribem a la carretera que puja del Brull a les Planes.
Entrant uns metres dins la propietat hauríem d'haver trobat un sender, però veiem que tot el vessant és tancat amb filferro, així que continuem en sentit sud-oest, en direcció a el Brull, fins que trobem el desviament a Puigcastellà. Girem a la recerca d'aquesta destinació i continuem per asfalt fins que arribem al pla de Sant Martí, o collet de l'Apallador.
En aquest punt deixem l'asfalt i comencem a caminar per una pista de terra, ampla, amb el tancat de filferro de la finca les Planes a la nostra esquerra. Passem pel lloc on surt la drecera que no vam poder agafar, que aquí també està tallada pel filferro. A mesura que anem avançant deixem diferents portes que barren el pas a la finca de les Planes, però que es poden obrir i franquejar a peu.
Sense deixar mai la pista, anem sempre en pujada fins a atènyer la cota més alta del dia, que ens passa desapercebuda. A partir d’aquí iniciem un descens fins a arribar a la carena del serrat de les Planes, on trobem, a la nostra esquerra, una altra porta que no ens interessa. Continuem per la pista i, després de recuperar uns pocs metres de desnivell, enllacem amb la pista que ve de la serra de Font Pomereta i de la font del mateix nom.
No hi caminem gaire temps per ella, perquè la deixem de seguida per fer un anar i tornar al cim del Matagalls Xic. El sender és quasi planer, i és fressat i clar. Tot i que al mapa de l'ICGC no apareix, el camí existeix. En canvi, sí que en surt al mapa del Montseny, de l'Editorial Alpina.
El cim no té vistes, bé, sí que en té, però només cap al turó del Pou d'en Sala així que marcat el punt d'interès tornem de nou a la pista.
Iniciem ara un descens una mica fort per un bosc molt agradable. Sense adonar-nos-en passem pel punt on segons el mapa hi ha el cementiri de Vilageltrú (ruïnes arqueològiques?) i continuem amb el descens, ara una mica més trepidant, a la recerca de la serra de Trillons. La nostra intenció era deixar aquesta pista al sector del ras d'en Quadra (segons el mapa de l’Alpina), o del bosc del Corral de Terrers (segons ICGC) per agafar un sender que s'adreça al Vilardell.
Així i tot, davant la discrepància entre els mapes i com que sobre el terreny no ho vam veure clar, vam optar per continuar per la pista. Ara, un cop a casa, puc assegurar que aquesta opció és del tot practicable. Així, vam continuar per la pista fins a retrobar la traça de pujada, per on, desfent camí, vam tornar al lloc on vam començar.
