Una proposta molt exigent per ascendir a dos cims del repte de la FEEC: el coll de Pins i la punta de les Picòssies.
Aquest recorregut compta amb tots els al·licients com per poder catal·logar-lo d'espectacular. Primer, pel pas de carena dels Racons (ed. Piolet), per anar en cerca del camí "oficial" que surt de Rasquera. Després, per l'ascens al cim de les Picòssies, i finalment, per tot el trajecte de baixada del cim al portell de Cosp. Es tracta d’un repte on s'haurà de controlar molt.
Pel que fa a la senyalització del recorregut: hi ha pals indicadors, fites, pintura vermella i, finalment, una altra vegada pals indicadors (se suposa que també hi ha pintura de PR, però jo no recordo haver-la vist). Tota aquesta senyalització fa que, a diferència de temps anteriors, el recorregut sigui més fàcil de fer. En general, tret del tram de la carena dels Racons, el pas pel coll de la Barca i el pas del mateix nom i la baixada "a tomba oberta" al portell de Cosp, es camina sempre per senders, no sempre clars, però intuïbles i, al final, des de la bassa de Cosp fins a l'acabament, per pista quasi sempre pavimentada.
Hem aparcat al Camí dels Frares (PR-C 80), una confluència de camins. Al mapa de l'ICGC aquest indret correspon al sector anomenat Los Mont-redon, mentre que al de Piolet, figura com a la plana de Mantxol. Per arribar-hi, hem agafat un desviament que hi ha al km 16,625 de la carretera TV-3022. S'hi arriba per asfalt.
Fem el recorregut en sentit antihorari, així que comencem a caminar en sentit nord-est fins que trobem un pal indicador. Aquí deixem la pista i agafem el camí que mana a Rasquera i continuar així pel sender PR (Camí dels Frares). Anem seguint els indicadors que ens encaminen a la Rasquera durant 1.800 metres des del començament i llavors canviem de direcció.
A continuació ens adrecem a la recerca del tossalet del Cànter (ICGC) o del Cante (Piolet) per pista fins a arribar a tocar d'una casa. En una corba, abans d'arribar-hi, s'ha de deixar la pista i agafar un sender, molt poc visible al començament. A partir d'aquest punt cal anar atents al camí, encara evident, fins a arribar a trobar un altre transversal. En aquest punt hem de continuar recte, sense camí aparent, però a mesura que s'avança comencen a aparèixer fites. Amb la seva companyia, remuntant una carena mig crestejada i amb fites termenals, arribem al camí que puja des de Rasquera.
Ara, pel camí "normal", passem pel tossalet del Cànter i més endavant pel cim del Coll de Pins. Un petit descans per recuperar l'alè i continuem per terreny de matollar, ara guiats per senyals de pintura vermella força desgastada. Normalment, passem sense problemes per la punta de Terracuques, lo Grau i baixem al mas enrunat de Garrupo, important nus de camins.
Després de localitzar el corriol que ens interessa, continuem, acompanyats dels senyals vermells, passem de llarg el desviament que permet baixar a la bassa de Cosp i continuem en ascens a la recerca del turó de la Reclota (¿?). En aquest punt comencem a guanyar metres d'alçària remuntant un fort pendent que ens deixa al pas de l'Ase (ICGC), amb una gran vista de la contrada i del que ens resta per fer cim a la punta de les Picòssies.
Havent gaudit del cim, per continuar amb la proposta cal fer servir una curta canal, de fàcil però acurat descens, que ens deixa al coll de la Barca. Aquí comença el tram més aventurer i perdedor de l’excursió, ja que el matollar dificulta molt la localització del camí. Es tracta és de no separar-se de la paret del cim de la roca de la Barca. Finalment, apareix una fita i després una altra que ens adreça al pas de la Roca de la Barca. És un punt delicat, però sense major problema que posar una mica d'atenció.
Un cop superat el pas, el sender continua una mica més evident i amb fites, que ens porten al punt on comença el que es pot dir és el tram més tècnic del dia. El descens pel vessant és trepidant i sense camí clar; només el terreny remogut per passades anteriors d’altres caminaires. Cal estar a l'aguait de les fites per acabar sencers al portell de Cosp.
Ja s'ha acabat l'aventura. Ara toca baixar, per un sender força marcat, llaçada rere llaçada, a la bassa de Cosp i la font de la Múrria (o de Cosp), on connectem amb una pista que seguim sempre fins a arribar al cotxe. Cal saber que hi ha una alternativa amb la qual ens podem estalviar paviment. Hi ha el trencall que porta a les ruïnes de Peçols de Gerro (ICGC) o Cosp de Gerro (Piolet) i seguit, aigües avall, el barranc de Cosp. Al final, totes dues alternatives s'ajunten a la Caseta de Canterer (ICGC), o Mas de Feití (Piolet).
