Comencem a caminar en sentit nord-est pel camí de la Font de Saiola. Deixem, només de començar, un desviament a la dreta i continuem per la pista que flanqueja el torrent de Saiola, més endavant trobem una cadena, que passem per un costat i al cap de poca estona deixem la pista principal per fer una mena de drecera on anem passant de banda a banda del torrent per finalment sortir de nou a una pista.
Ens hi incorporem i la seguim per l’esquerra, en sentit nord-est i així tornar a travessar la llera eixuta del torrent. Comencem ara a pujar, una mica més fort, fins que arribem a la Calsina, mas actualment enrunat. Aquí ens trobem ja sota les parets de la roca Salvatge, primer objectiu del dia.
El camí el trobem recentment desbrossat i les restes de la poda, escampades arreu, ens tapen el camí, però aconseguim continuar endavant, no ens cal res més que pujar per la canal del Forn Gran. Deixem el camí que porta a la font del Solitari i tirant sempre amunt, ja sense grans entrebancs i per rastre suficientment evident, sortim a tocar del collet del Forn Gran, on trobem senyals del GR5.
Seguim les marques en direcció sud-est només uns pocs metres, perquè de seguida abandonem el GR per tombar a la dreta i iniciar el descens, curt, fins a atènyer un petit coll, ja als peus de la carena de conglomerat. Fàcilment pugem a l’ampla carena per on arribem al cim de la roca Salvatge.
Avui el dia ens ha acompanyat, així que ens estem molta estona al cim, observant tot el que el paisatge ens regala. Des de la nostra posició veiem perfectament el que ens queda per pujar al Paller de Tot l’Any, o el Muronell segons el mapa de l’Editorial Alpina, i el Castell de Bocs, objectiu principal d’aquest recorregut, en ser el que figura a la llista del repte de la FEEC.
Continuem el recorregut i per això desfem camí fins a tornar al GR5. Ara anem en sentit contrari, cap al nord-oest, passem, ara sí, pel collet del Forn Gran i unes desenes de metres més endavant tornem a deixar el GR per anar a la recerca de l’esvelta roca que és el Paller de Tot l’Any. Quan som als peus ens adonem que no podem pujar-hi. La corda que esperàvem trobar ja no hi és i, encara que ho vaig intentar, no em vaig sentir capaç, no de pujar-hi, però baixar… Voltem tot el roc però finalment ho deixem córrer i tornem de nou al GR.
Continuem atents als senyals de pintura i passem pel coll del Correu i per la balma Roja i finalment trobem la fita que marca l’inici de la pujada a la canal que permet fer cim. La pujada és una mica forta, entre vegetació que ajuda a progressar. Finalment trobem la canal, equipada amb un parell de trams de corda. Quan s’acaba ens trobem al corriol que flanqueja el vessant. S’ha de fer amb calma. No és difícil, però pot impressionar a qui no estigui acostumat a aquest tipus de terreny. Per descomptat que si es té vertigen es passarà malament, o serà impossible superar aquest tram. Torno a dir, però, que no és difícil, i a més, és molt curt. Superat el tram aventurer, fer cim ja no revesteix cap complicació. Un evident rastre de fites ens guia.
El cim és un llom ample que també convida a seure i gaudir una bona estona de les vistes, amb la muntanya de Montserrat com a senyora dominant, també es pot contemplar tot un seguit de muntanyes del P.N. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i altres llunyanes més, allà dalt al Prepirineu. Per baixar d’aquí cal anar de nou a l’adrenalínic pas i baixar els trams de corda.
De nou a la pista, GR5, la seguim en descens, en sentit sud. Deixem per l’esquerra un primer desviament amb un sender que puja per la carena del Castell de Bocs, encara que també es pot fer servir, i quan trobem que la pista fa un nou revolt a la dreta, uns quants metres més avall, cal anar a l’aguait. Nosaltres vam trobar mig amagat el desviament, però a mesura que s’avança la traça es va fent més clara, encara que de tant en tant pot presentar dubtes. Com que anem baixant per una carena, del que es tracta és d’anar més o menys sempre pel seu fil.
Així baixem a un corriolet, prop de la font de la Pedregosa, que no veiem, i més endavant per la font del Trull, que tampoc veiem. Finalment sortim a la llera del torrent de Saiola i a camí conegut, ja a pocs metres del lloc on tenim el cotxe aparcat.
