Comencem a caminar en pujada pel Camí dels Trosals en sentit sud. Ascendim per la pista, sempre la més ampla i en millor estat, fins que arribem al pla Redó, als peus del Picalt. A partir d’aquí iniciem un llarg descens, molt suau a l’igual que la pujada fins al pla, en direcció a les Bordes d’Ares, on no arribem perquè abans, al cap del Pi Negre, trenquem a l’esquerra, en sentit nord-oest.
Iniciem ara la pujada per pista més pedregosa. Comencem a veure zones de prats i arribem a la Mata de Callès, una zona molt oberta, plana i amb un prat esplèndid. Hi ha les restes d’un corral i les ruïnes del mas, amagat entre la vegetació. De nou a la pista, continuem fins a Plansaüc, on deixem la pista que continua en direcció al salt dels Gossos i girem en sentit oest, ja a la recerca del cim.
Per pujar al més alt cal primer travessar, per un corriol una mica aperduat, una zona de bosc, pas previ a l’arribada al cim, on ja veiem el pilar del vèrtex geodèsic. A la zona zenital ens esperen unes vistes meravelloses, on comencem a reconèixer cims, que no els enumeraré, ja fets i a recordar com els vam fer. És aquest, amb aquestes vistes, el millor balcó per fer un mos.
Iniciem la baixada en el mateix sentit de la marxa al que hem pujat, encara que no trobem una traça clara de per on anar. Jo no sé si es pot baixar a tota carena pel serrat de les Deveses i com que no camino sol, no m’atreveixo a provar-lo perquè els meus companys, i jo també, anem seguint el track que ha pujat a Wikiloc l’usuari pereladevece. Així és com amb el GPS a la mà acabem per trobar un sender i per ell, acabem a la pista que és el Camí de Tragó.
Ja del que es tracta és d’anar per aquesta pista. Anem en baixada fins travessar la Llau de les Ósses, moment en què iniciem la pujada, suau, que ens porta al lloc on hi ha aparcat el cotxe, on donem per finalitzada aquesta part de l’activitat d’avui.
