Aitana. Sostre provincial d'Alacant 

Track description

Una vegada hem preparat tots els pertrets necessaris per a la nostra caminada ens posicionarem en el punt en el qual acaba la pista asfaltada per la qual hem accedit a la zona d'esbarjo i comença la pista de terra que baixa al port de Todons. Trobarem en aquest punt, almenys estava al setembre de 2013, data de realització d'aquest recorregut, un cartell amb indicacions de possibles recorreguts, entre ells el del PR-CV 20, que és en el qual ens trobem. Tenim a la dreta la pista de terra, a l'esquerra dues pistes, un marcada com a particular i una altra amb un senyal de camí sense sortida, i a l'esquena l'àrea d'esbarjo. Veiem també un antic camí que s'endinsa en una zona arbrada que es troba davant de la nostra posició, en direcció als farallons de la serra d'Aitana. Aquesta antiga sendera és una drecera que permet evitar les llaçades que fa el PR per anar guanyant altura. Quan no trobem per tercera vegada amb la pista ens incorporarem a ella i la seguirem, ascendint en direcció a la muntanya, durant uns 225 metres. En aquest punt la pista gira en sentit sud-est, uns 90 graus. No la seguirem ja que ens incorporarem a una estreta sendera, senyalitzat amb un fita de pedres i un senyal de pintura vermella, que s'introdueix de nou en zona arbrada. Aquesta sendera, precari però de fàcil seguiment, puja fins al coll de l'Abre i a la carena de la serra. En el coll enllacem amb la sendera que recorre la serra, des de la moleta d'Aitana fins al port de Tagarina, passant pel cim d'Aitana. Seguint aquesta sendera en sentit est passem en primer lloc pel coll Ventisquer. Més endavant, en la cota 1426, trobem un punt que permet enllaçar la carena amb el PR-CV 20, i viceversa. Finalment arribem a l'altura de la primera de les antenes i contactem amb la carretera militar. Els militars no permeten caminar per ella. És seva i s'enfaden. No hi ha problema. Si que permeten caminar vorejant la instal·lació. La zona de muntanya és lliure, em van dir, mentre no es malmeti la tanca. Així doncs el passeig segueix per la zona lliure que hi ha entre la tanca, a la nostra dreta, i el caire de la muntanya, a l'esquerra. És de fàcil trànsit. Hi ha espai suficient per completar el recorregut així que endavant. Se supera una primera zona d'escales passant sobre les baranes que la protegeixen i s'arriba, sortejant un parell de passos una mica més complicats, per allò de la pedra solta, a la zona en la qual es troba el punt geodèsic, al qual no es pot accedir ja que es troba “segrestat” a l'interior de la zona restringida. Com a referència podem dir que el pilar de formigó es troba al costat de la gran esfera del radar. Amb imaginació podem dir que gairebé ho toquem amb les mans, però estem a uns 5 metres de distància i a uns dos metres de desnivell. No podem acostar-nos més. Seguim caminant en la mateixa direcció en la qual hem arribat i seguint la línia de cresta arribem al cim que algú ha batejat com a Aitana oriental, amb una altura de 1547 metres. Gaudides les vistes, o del temps de descans, arriba el moment de baixar. Per a això hi ha diverses possibilitats. Una d'elles és allargar la caminada i tornar pel pas “oficial” d'accés a aquesta muntanya. El pas de la Rabosa. Una altra opció és tornar sobre els nostres passos ja que des de la posició en la qual ens trobem, a l'altura de l'esfera del radar, s'observa una traça de camí que baixa al PR. Finalment, i també tornant sobre els nostres passos, està la possibilitat de tornada per on nosaltres ho vam fer. Entre la fita del cim oriental i l'esfera del radar hi ha un pas, senyalitzat amb marques antigues de PR (blanques i grogues), que permet el descens, per una tartera en primera instància i per camí entre bosc en segon lloc, molt trillat, que descendeix ràpid i amb interessant desnivell, a la font de la Forata i, uns metres més al nord, al clot de la Forata i a la pista que és, de nou, el PR-CV 20. No continuarem la tornada per aquest PR ja que prendrem una vella pista, marcada amb la creu de no PR, que descendeix en sentit nord-oest en direcció a un dipòsit d'aigua per a incendis. Segons el mapa de l'editorial Piolet de la zona, i constatat des del cim, aquesta pista no condueix a cap lloc, així que abandonem la pista per seguir l'antic llit de desguàs de pluges i desembocar a una pista en perfectes condicions, que circula en sentit nord en descens. La seguim en aquest sentit i quan se surt de la zona arbrada, es gira en sentit oest. Seguirem aquesta pista, sense abandonar-la, fins a enllaçar de nou amb la pista asfaltada per la qual hem accedit a la zona d'esbarjo de la font de l'Arbre.

Des del cim, com ja he dit, existeix la possibilitat de realitzar la tornada de forma diferent i “més oficial”.L'explico, per si és d'interès per a algú.

Des del cim oriental i “civil” es pot seguir la sendera en sentit sud-est per passar pels avencs de Partagat i posteriorment baixar de la carena passant pel pas de la Rabosa per acabar en la font de la Forata. Des de la font i el clot de la Forata es pot seguir el PR-CV 20 en sentit oest i, visitant diferents geleres, tornar a la font de l'Arbre.