La meva intenció era haver començat a caminar una mica més amunt, concretament a pista de la carena de la serra de Can Mata, però tota aquesta pista, i les que hi pugen, són permeses exclusivament a veïns i vehicles autoritzats (fins fa poc jo també era veí de tot arreu, però des que una càmera em va veure la multa que em va caure em va treure les ganes de tornar a "colar-me"). Si ets dels o de les que no et fas enrere, la pista que hi puja des del lloc on jo començo a caminar es bona, apta per a qualsevol tipus de vehicle.
Bé, he aparcat a Can Bosquerons, a la carretera dels Camions, de Gualba. Fins allí he arribat per pista de terra, però en perfecte estat. Començo a caminar en baixada per lliurar el sot de l'Isidre per un pont de ciment i, puja que t'hi puja, arribo a la pista de la serra de Can Mata, al lloc fins on pensava haver arribat amb el cotxe.
Continuo en sentit nord-oest, dubtant si fer la caminada en sentit horari o al contrari. Finalment em decideixo i deixo la pista per agafar un sender que em permet baixar al torrent de Can Cambó, el qual creuo per iniciar l'ascens a la recerca de Can Pere Bonic. A l'entrada i sortida de la finca hi ha una porta. La primera tancada però amb pas pels costats i la segona oberta. Continuo amb la llarga pujada fins que enllaço amb el Camí de Campins a Gualba i, uns metres més endavant, amb el traçat del GR-5.
Comença ara un agradable passeig, en lleugera baixada, que em permet arribar a sota d'una línia elèctrica, amb la seva torre. Aquí abandono la pista i baixo pel tallafoc. No es fa malament. El pendent és pronunciat però la traça encara es manté, justeta, però oberta. Amb l'ai al cor baixo fins al torrent de Sellers, on el "camí" es fa més pronunciat i relliscós. Remuntar el pendent fins al Camí de Sant Celoni (Camí Ral), és una mica més agradable i amb un camí sota els arbres.
A la pista agafo orientació nord-oest per arribar, sense complicacions, als peus del turó de Can Jepic, primer objectiu del dia. Per fer cim no hi ha camí, però el vessant és net i la vegetació prou oberta, així que per on millor sembli, s'hi puja. La baixada més del mateix, per on millor es vegi. De nou a la pista ens espera un llarg recorregut per asfalt, encara que es tracta del GR-5. Caminant per aquest element arribo a Can Collell i el Descàrrec, important nus de pistes-carreteres. Aquí es pot continuar per la Drecera de Gualba, per asfalt i fora del GR-5 o fer com jo, que continuo pel GR fins que arribo a Vil·la Montseny.
És moment de deixar el GR i girar a la dreta, en sentit est, entre la casa i una tanca. Hi ha un estret corriol, molt maco, ombrívol, que em permet estalviar un bon tros d'asfalt, element que trobo finalment. Per la carretera arribo a Can Mata i deixo l'asfalt per ficar-me a la pista de terra, que deixo per pujar al cim del turó de Can Mata. Hi ha camí fins al cim.
Per baixar desfaig unes desenes de metres de camí i agafo un sender, a la meva esquerra i amb orientació sud-est. Per aquest sender baixo, en suau descens, fins a enllaçar amb la pista de la serra de Can Mata, que deixo més endavant per baixar, per un sender fàcil, al torrent de Ca l'Abat. De moment la llera, eixuta, es pot creuar bé, encara que els marges están força deteriorats i la vegetació comença a fer por. Ja a l'altra banda, el sender, sense problemes, puja a la recerca de la carretera-pista on tinc el cotxe aparcat.
