Resenya publicada pendent de la seva revisió ortogràfica i gramatical
De nou ha tocat sessió senderista cómoda per fer un parell de cims més del repte de la Roca Solidaria (solidari-fvo en el web mirador.cat). He valorat l'excursió com a moderada per la pujada al cim del turó de la Simona. Si no s'hi puja, la valoració baixa a fàcil. De fet, tant aquest cim com el del turó Cremat només tenen interès si fas aquesta llista.
He aparcat el cotxe, un turisme normal, a Can Salví Xic (Gausacs), però es poden plantejar altres llocs, potser més accessibles, sobretot si es fa a Vil·la Marta, a peu de la carretera C-1415c. També es pot fer 500 metres més al nord-oest, just al km 14 de la mateixa carretera, o fins i tot al km 13, just al lloc on caminant es passa aquesta carretera per anar a la recerca de Can Company de Baix i de Dalt. A totes aquestes localitzacions s'hi arriba be amb un turisme normal.
Faré el recorregut en sentit antihorari, així que reculo uns pocs metres fins a trobar la pista, a la meva esquerra (sud-oest), que em permet anar a Can Cuenta, més endavant a la carretera C-1415c , i per ella, després de 500 metres, al km 14, on deixo l'asfalt per agafar una vella pista, convertida actualment en un abocador descontrolat.
Camino ara en sentit sud-est, amb l'autovia C-60 a la meva esquerra. Comença un tram, llarg, on caldrà recolzar-se en el GPS (hi ha molts camins, encara que tots surten als mapes de l'ICGC i OSM). Al final se surt, de nou, a la carretera C-1415c, ara a prop del km 13.
Creuo la carretera i continuo a la recerca de Can Company de Baix, però no hi arribo perquè, abans, giro a l'esquerra per anar a creuar la riera de Gausacs. Camino sempre per la pista més ampla i començo un lleuger ascens a la recerca d'una esplanada, on localitzo un pal de gasoducte i ja veig, entre l'arbrat, el cim del turó de la Simona.
Continuo per una pista que té un senyal de circulació permesa només a veïns i en ascens, fins a un lloc, com podía ser qualsevol altre, per on em dirigeixo al cim. Hi ha el que, sembla, antigament va ser una pista, actualment totalment perduda i plena de vegetació. Com puc, i per on (més o menys) puc, amb alguna que altra baralla amb els brucs i els pins, arribo al cim.
La baixada més del mateix, encara que em sembla que ho he fet millor. Així trobo una traça, o espai obert a la vegetació. Se suposa que aquest viarany surt a la pista deixada per a la pujada, però els arbres, caiguts a terra després de les borrasques i ventades passades, no ho deixa fer, així que, de nou entre vegetació, aconsegueixo sortir-ne.
Ja s'acaben els problemes fins que arribo a prop del següent objectiu, el turó Cremat. Cap problema important, però s'ha de triar bé el camí que interessa. Primer cal deixar una pista que té un cartell de "Pas privat" i agafar una altra que acompanya al torrent de les Teixoneres, i més endavant, deixar la pista per agafar un sender que s'enfila muntanya amunt. Sembla que és una via per on entren i surten un munt de xais de la granja el Turó, edificació que hem de vorejar per anar al cim (difícil de trepitjar) del turó Cremat.
El normal, una vegada "trobat" el cim, és desfer camí i voltar la granja pel sud-est (hi ha camí), però jo vaig tenir la sort que em va veure voltant per allà el propietari d'una casa i, xerra que te xerra, en va permetre sortir per casa seva. De nou al bon camí, ja no hi ha res més que caminar per la pista per arribar al punt a on tinc el cotxe aparcat.
