Caminada molt agradable i còmode per fer un parell de cims que no figuren al catàleg de cims importants, però que són molt fàcils de pujar. Tots dos manquen de vistes (bé, el turó de Maçaners en té de parcials), però tenen el seu encant, sobretot aquest, on pujar al més alt demana una mica de destresa.
Començo a caminar a l'aparcament del costat de la font del Frare i agafo la pista que s'adreça a Can Lleonard. Quan arribo a un encreuament deixo aquesta destinació a la meva dreta i deixo també el sender que es dirigeix a la font del Frare i m'endinso al bosc per un sender cobert de fulles de faig. Sense problemes de desviaments arribo al Convent i a la pista que es dirigeix al Coll de Te i al seu restaurant.
Agafo ara com a objectiu aquesta destinació caminant per l'ampla pista, flanquejada per sequoies. Flanquejo el turó del Convent, passo a tocar del Faig Gros de Maçaners i arribo a un lloc on la pista fa un fort revolt a l'esquerra.
Aquí deixo la pista i continuo en sentit nord-est, a la recerca del turó de Maçaners. Arribo primer a una altra bifurcació, on jo confonc la destinació, així que haig de tornar al camí correcte (cap problema amb això). Finalment, arribo a lloc per on haig de tornar una vegada fet el cim. El trajecte per pujar-hi no cal explicar-lo. No hi ha camí evident així que una vegada a la bona direcció cal superar el vessant pedregós per on millor sembli.
Si el vessant és ple de pedrots, la cirera del pastís és al més alt de tot. Es tracta d'un munt de rocs, a cadascú més gran. Pujar al més alt de tot demana certa destresa, però s'hi puja. Les vistes no són gaire amples, però tota la carena del turó de l'Home fins a les Agudes omple els sentits. De fet, aquesta imatge l'hem vist, i la veurem més endavant, des de diferents llocs. Gaudit del cim toca desfer camí fins a la pista que farem servir per a continuar amb la caminada.
Aquesta pista troba un encreuament, on agafo orientació nord-est per arribar a les ruïnes del Maçaners (Alpina). El camí fa un llarg revolt a l'esquerra i, abans d'arribar a la roureda de Maçaners, agafo un desviament a la dreta, per adreçar-me a la font de Maçaners, que em passa desapercebuda, igual que la font de l'Esteller.
Quan supero el sot del Prat de Dalt, la pista comença a agafar pendent positiva de forma suau i així arribo al sector del cim del turó del Coll d'en Grau. Es tracta d'una plana enorme, amb tres, o quatre, possibles objectius. Jo hi pujo als dos més clars, el primer és el que m'interessa i el segon és el que sembla ser el punt més alt de la plana.
Com que veig que el sol és net i no presenta problemes, decideixo fer una drecera a la recerca del camí, molts metres més enllà. Una vegada a la pista acabo a l'entrada de Cal Trompo, on trobo que el pas és prohibit. Continuo per una drecera que em permet retallar camí per sortir a la pista que és el PR-C 204, per on arribaria a Can Casades, però una vegada he passat de llarg Can Lleonard, giro en sentit oest per adreçar-me al lloc on he començat a caminar.
