Al lloc on proposo començar a caminar s'arriba bé amb un cotxe normal. Si és molt baix caldrà vigilar una mica, però en línies generals no haurà problema. Faig el recorregut en sentit horari i camino gairebé sempre per pistes i senders, però per anar del Sagrat Cor a Assumpció faig de les meves. Res impossible, però si no vols complicacions, millor anar sempre per camí.
Surto del coll en direcció nord-est pel Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu però al cap de poc el deixo per continuar pel sender GR-92. El camí, força malmés per les bicicletes i motos, puja decidit fins que em trobo sota els fils d'una línia elèctrica. El camí continua clar, però jo pujo pel tallafoc per anar al cim del turó de Lledó.
El cim no diu res així que continuo, ara ja en baixada, a retrobar el GR. Segueixo el seu traçat i senyals fins que el deixo per continuar ara pel SL-C 112, que és també la Ruta del Meridià Verd. Després de creuar la carretera de terra que em permetria tornar de nou al cotxe pel mirador de la Cornisa, inicio una sostinguda baixada, amb drecera evitable, que em porta al refugi de la Ferreria del Vedat, segon i últim objectiu del dia.
Del refugi, tancat i sense gaires vistes degut a la densa calima regnant, continuo fins al Sagrat Cor. Una ràpida ullada a l'entorn i continuo, ara en sentit nord, i inicio una forta pujada a la recerca del sector del Mal Temps. La meva idea era continuar per aquesta pista i pujar al mirador de la Cornisa, però canvio de idea i agafo una nova pista que m'ha de portar a la urbanització Assumpció.
Com que la pista comença a fer ziga-zagues jo començo a fer dreceres, a la babalà. Hi ha vells rastres, però si no vols complicacions millor si continues per la pista. Així arribo a la urbanització. De nou seguint rastres vaig fent camí, en forta pujada, fins que acabo de nou a la pista per on acabo por arribar al coll de Can Gurgui
