Fàcil proposta que permet assolir tres turons del sector de Malgrat de Mar, dos d¡ells inclosos a la proposta dels 30 turons del Maresme.
Al lloc que es proposa començar a caminar s'arriba bé amb un cotxe normal per pista de terra, que mena a la font del Boter, una meravellosa zona verda preparada pel gaudi dels visitants. Es camina sempre per pista i es deixen sempre tots els possibles camins que trobem per l'esquerra. La pista comença a guanyar pendent de forma més clara quan agafa orientació est i després gira al nord-oest per arribar a l'encontre d'un pal indicador. La pista de l'esquerra és bona però en direcció a Santa Sussana, al poc de caminar en baixada, per l'esquerra neix un corriol que puja al cim del turó de Can Vidal.
El camí continua a la recerca de la pista que puja del encreuament anterior.
Es continua ara per la pista de la dreta, que és més planera. Més endavant comença a guanyar altura de forma més decidida i s'arriba a un desviament. Per l'esquerra, en forta pujada, s'escurça camí. La proposta mena continuar per la dreta, en baixada, o planer, per anar a voltar el turó de la Guàrdia. Aquest camí acaba quan troba el Camí de Sant Pere de Riu. Es continua per aquest camí, en sentit sud-oest, primer en descens, amb bones vistes cap a l'edifici religiós. Més endavant el pendent es torna positiu i més endavant s'aplana, per oferir unes bones vistes dels voltants.
Quan s'arriba a tocar d'una torre elèctrica hi ha la possibilitat, del tot opcional i fins i tot evitable, de pujar al turó de la Guàrdia. Hi ha rastre, però cal anar rastrejant, i a la part alta, la vegetació emprenya molt més. Pujar-hi és una qüestió personal.
El camí, carener, continua per passar per una zona d'enlairament de parapents i després, per la carena de la serra de la Guàrdia, baixar a la vall de Malniu i més avall encara al turó de Can Batlle.
Ja queda a tir de pedra el turó de la Glòria, amb una petita ermita dedicada a Santa Maria, i molt bones vistes. També un parell de dipòsits d'aigua.
Per acabar amb el recorregut, es passa per Can Batlle i per un desdibuixat sender, pel mig del bosc, vessant avall, s'arriba al lloc a on s'ha començat a caminar.
