Curta caminada pensada com a preparació per a empresses de més calat, feta, a més a més, en condicions extremes de risc d'incendi i forta calor, cosa que em va fer repensar molt anar-hi. Finalment vaig fer un recorregut més curt que el que portava com a base, fet originalment per en @Jordi Blancafort, un altre entusiasta senderista solidari-fvo, o del repte de la Roca Solidari.
La caminada proposada no té cap mena de complicació si no es puja al cim del turó d'en Garravista, cim que no té cap més interès si no és que ets dels que volen esborrar cims de la llista aquesta dels cims solidaris. Si no vols problemes, hi ha una pista que flanqueja el cim pel seu vessant de llevant.
El recorregut de pujada és clar. Es puja sempre per pista, la més clara i evident, fins a la base del cim, moment en el que la pista mor. En aquest punt comença un tram molt brut de vegetació, on cal interpretar per on anava un antic corriol que hi puja. El començament és complicat, però a mesura que s'hi puja el sender es fa una mica més evident i la vegetació es va obrint. La cota cimera ens regala una bona vista cap al Montseny i, més restringida, cap a altres indrets.
La baixada és una mica més neta. El que passa és que jo em vaig entestar en baixar seguint, més o menys, la línia de carena i finalment em vaig emmerdar amb una pista ja perduda, on vaig haver de barallar-me amb els brucs i altres espècies vegetals. Hi ha qui del cim baixa a la recerca de la pista que fa el flanqueig aquest que comento que evita pujar al cim.
La baixada, tant per la carena com per la pista abandonada que comento, acaba a un nus de pistes, on finalitzen tots els problemes. En aquest encreuament es pot optar per continuar a la recerca de Sant Martí de Montnegre, en sentit sud-oest o fer més curt, si es trenca a l'esquerra, en sentit nord-est. Totes dues opcions acaben per trobar el GR-83.
Una vegada s'enllaça amb aquest GR no resta més que seguir-lo, en sentit nord-est, per a tornar al lloc d'inici. Abans es pot deixar, momentàniament, el GR per visitar les ruïnes de Sant Cebrià de Fuirosos (realment no val la pena).
