Fins al lloc on començo a caminar s'hi arriba perfectament en un turisme normal per carretera asfaltada. Hi ha qui puja molt més amunt. Jo vaig fer de baixada part de la pista i sembla que un SUV o furgoneta tipus Renault Kangoo o Citroen Berlingo no tindran problema. Un turisme ho tindrà més difícil. Per a aquests, aparcar on jo ho he fet.
La primera part de la caminada no té cap història: Baixar per la carretera fins a Gurp. Jo ho faig així per tal d'estalviar-me en pujada aquest dos km, que presumo incomodes després de 10 km de marxa. Bé, ja soc a Gurp. He vingut força entretingut imaginant-me possibles pujades per graus o torrents, però van ser-hi això: només imaginacions.
Després de visitar l'exterior de l'esglesia començo a pujar pel sender, senyalitzat amb un pal, a la recerca dels coves i corrals que hi ha al llarg del cingle de la roca dels Corrals. El camí no passa, però allargo el recorregut fins a la cova d'en Peixeco. Torno al sender i passo per les coves d'en Geneva i més endavant per la de Muntaner, on hi ha una corda i ganxos de ferro per poder pujar-hi.
El camí continua a tocar d'un seguit de corrals, més endavant recorre una paret amb diverses vies d'escalada, de nou es passa a tocar d'un altre corral i començo a veure senyals de pintura groga. Igual fa temps que m'acompanyen, però amb l'espectacle de les vistes i els corrals no m'he adonat. Així abstret creuo el Barranc de la Plana i el camí comença a pujar per portar-me al pas del Grau.
Els senyals de pintura em porten ara a remuntar pel mig el barranc de les Carants. Més endavant les marques passen a la riba dreta i torno a guanyar alçària una mica apartat de la llera, fins que el sender em fa travessar a l'altre costat. Hi ha fites que m'ajuden a trobar el traçat correcte, una mica dispers en aquesta part del recorregut. Finalment el camí es fa molt evident i fàcil de seguir.
Després d'una lleugera pujadeta arribo a un sector on veig una fita que mostra un sender que es fica a l'arbrat. Hi ha també una pista vella amb el senyal de pintura groga. Totes dues opcions són bones. Jo continuo per la pista i el senyal i començo a guanyar metres en forta pujada fins que arribo a una pista i a un pal indicador. Abans he deixat per la dreta un parell de senders que possiblement vinguin de la fita que vaig deixar anteriorment.
El track que porto continua per la pista, en sentit nord, en direcció al pic de Lleràs. Com que no tinc intenció de pujar al Pico-xic, el que faig és creuar la pista continuar recte a la recerca del coll que hi ha entre aquest pic i el tossal de Codonyac, però vet aquí que quan arribo al coll em desdic i tombo cap als pedrots.
Pujo primer al que tinc més a prop. Cal una petita grimpada per una escletxa. Fàcil, no són més de dos metres. Un curt desplaçament, per sender aperduat però sense problemes i arribo al Pico-xic. L'altre no té nom, però és una mica més alt que aquest. Les vistes des de qualsevol d'aquestes roques són de luxe. Torno de nou al coll.
El camí continua evident i flanqueja pel vessant de llevant el cim. En comptes d'anar fins a on havia d'anar, en veure que la muntanya oferia punts febles pujo sense camí a la recerca de la senda que puja al cim.
Aquí a dalt sí que romanc molta estona. L'aire fred que bufa no m'espatlla l'espectacle, geològic i animal. Una bona colla de voltors volen sobre meu, algú a poc més de 10 metros de distància, quina meravella. I de muntanyes... I la boira a les fondalades...
Ple d'entusiasme començo la retirada. Per això em dirigeixo a la pista que tinc davant meu. Aquesta senda em porta a un tancat de bestiar, que és el lloc més alt al qual és permet accedir en cotxe. Fins aquí arriben dues pistes, una en sentit sud-est i l'altra en sentit sud-oest. En alguna ressenya vaig llegir que la primera, més curta, estava en pitjor estat que la segona.
Com vaig entendre que per la primera s'hi puja justet vaig decidir, per investigar el seu estat, baixar per la segona. Un cartell diu que es dirigeix a Esplugafreda per un costat i a l'EIN Sant Gervàs per l'altre. Al lloc on tinc el cotxe aparcat també hi havia un cartell amb aquestes destinacions.
La pista no està malament, però dubto molt que un turisme hi passi. Hi ha un parell de llocs una mica problemàtics per a aquest tipus de vehicle. Un SUV o furgoneta sense problemes. Amb aquests pensaments arribo a lloc on les dues pistes es troben. En aquest punt també es poden deixar el cotxes, dos o tres sense problemes, poder algú més. Continuo per la pista, ara impecable, fins que el GPS em diu que haig de començar a fer drecera per estalviar les marrades de la pista, així que ja no puc informar de l'estat de la mateixa. Els trams per on la creu, i algun tall per on camino, no semblen en mal estat, però...
Al final arribo a un punt on el més assenyat és continuar per la pista, però sense poder assegurar-lo, penso que baixar el talús és més complicat que continuar per una espècie de lleixa o terrassa que continua per la meva esquerra, per sobre de la pista. Sembla que em portarà problemes perquè les branques dels arbres tallen el pas i haig d'anar, de tant en tant, ajupint-me, però al final la vegetació s'obre i apareix una antiga pista que arribava fins a una clariana del bosc, on antigament hi havia uns ruscs. Aquesta pista em porta a enllaçar amb la pista que no hi vaig agafar anteriorment.
Al cap de poc d'anar per la pista arribo a un lloc on veig un estretíssim rastre de sender que baixa dret vessant avall. Segons vaig baixant el rastre es fa més evident, encara que de tant en tant es perd, però al final acabo al lloc correcte, per on arribo finalment al lloc on tinc el cotxe aparcat.
