Tossal Gros, o pelat de Talltendre 

Share

Una vegada hem passat el torrent de Cobarriu de la Llosa entrem al caseriu pel carrer de ciment que passa a tocar de Santa Llúcia. Aquest carrer passa a ser de terra i tallat per les aigües del barranc. A l’altra banda, la pista continua, sembla que com a GR (segons el mapa d’Openstreetmap), però sense pintar. Poc més amunt, per la dreta surt una pista, que serà per on tornarem al lloc de partença a la baixada.

No es camina gaire temps més quan, per l’esquerra, es veu un senderó, més rastre de bestiar que camí.

Nosaltres ens hi fiquem, però, si es prefereix, es pot continuar per la pista fins que s’arribi a un lloc a on, per l’esquerra, surt una nova pista. Aquesta opció, més llarga, pot ser que sigui més natural per anar fins a la cabana de la Quera. Com dic, nosaltres deixem la pista en aquest punt i comencem un recorregut, GPS en mà, a la recerca dels millors llocs que ens permetin arribar, torrent amunt, fins a una gran clariana, lloc de pastura de vaques i cavalls, al final de la qual enllacem amb la pista que puja de la que connecta Cobarriu de la Llosa amb la Bastida, i que, ho torno a dir, sembla que és un GR.

Aquesta pista, sempre amunt, ara de forma clara, ara dispersa, desapareix del tot en sortir al prat de la Quera.

Aquest camp s’ha de travessar, en clara direcció al barranc que es veu a l’esquerra, que és el clot de Baix, que continua regat per les aigües del barranc de Cobarriu. La pujada pel camp és costeruda, però no és res comparat amb el que ens espera. El camp acaba de cop en trobar de nou zona boscosa. Un corriol va en pujada, i s’acosta, a poc a poc, a les aigües del barranc, les quals, nosaltres, creuem. A partir d’aquest punt, pujar és un acte de fe.

En el nostre cas anem amb el barranc a l’esquerra, ara a prop, ara més allunyats, depenent de com veiem en terreny. No m’estendré, del que es tracta és d’anar sempre amunt, per on la consciència us dicti, això sí, pel costat que sigui, però sempre a prop del barranc, que acaba encaixonat entre els vessants. Així, sí o sí, un filferro tallarà el pas. A l’altra banda el bosc ja clareja i els pins s’espaien i s’empetiteixen. Es pot continuar pujant fins assolir la carena, però en aquesta proposta, farts ja de buscar-nos la vida, decidim iniciar un flanqueig a la recerca del cim.

El terreny ja és obert i franc, i sense problemes, amb bona orientació, fem una primera parada al roc de Puigcerdà. Havent gaudit de les vistes, continuem a la recerca del tossal de l’Amorridor i el seu vèrtex geodèsic, a on les vistes s’eixamplen, comprenen encara més cims que a la cota anterior. Ja tenim a tocar el cim objectiu de l’excursió. Cal baixar al collet de Coma de Fornos. Pel camí, tot un exèrcit de marmotes no semblen tenir problemes amb la nostra presència i es deixen fotografiar, encara que a una distància prudent. Embadalits amb aquesta situació arribem al cim. Com que són dues puntes, anem a totes dues, encara que pel que diu el mapa de l’ICGC, el cim és el que no té cap fita ni indicador, només una mena de cercle de pedres per bivaquejar.

Després de gaudir una estona del lloc, reprenem la marxa, i ho fem tornant de nou al collet, des d’on tombem a l’esquerra per anar a la recerca del corriol (compte, que n’hi ha més d’un) que, en descens primer i de pla pel mig d’una zona de replantació de pins després, ens porta a un prat, a on el sender desapareix, però encara s’aguanta un minso rastre d’herbes tombades pel pas de rodes, que ens porta a trobar una nova pista, que baixa a trobar un nou tossal de l’Amorriador, a on opcionalment es pot pujar.

Ja el sender és clar. Primer és herbat i, més avall, passa a ser una pista de terra, i molta pedra que ha acabat a la vista degut a la terra arrossegada pel pas de l’aigua. Un llarg descens per la serra de Santa Anna i enllacem amb la pista que va de Cobarriu a la Bastida, que és el famós GR sense senyalització per on hem començat a caminar. Així, ara en sentit nord-oest, sempre per aquesta pista, arribem a un desviament a l’esquerra, que podem fer servir per tornar al cotxe, o podem fer-ho pel mateix camí per on hem iniciat el recorregut.