Santa Bàrbara i Sant Amanç, des de km 37 carretera C-63 

Descripció de la ruta

Text publicat pendent de la seva revisió gramatical i ortogràfica

Recorregut fet en el sentit contrari a les busques del rellotge i amb el mapa topogràfic de l'ICGC. 
Aquesta proposta es pot completar sense cap problema ja que sempre es camina per corriols, senders i pistes força evidents i gairebé sempre amb senyals. Poder l'únic lloc complicat (del tot evitable) va ser quan vaig abandonar la pista bona per tal de seguir uns senyals de pintura blava, poder més camí de caçadors a la cerca del seu punt de caça, que anaven fent drecera tallant camí saltant de pista en pista. Repeteixo que no és obligatori fer aquesta drecera ja que per la pista acabem al mateix lloc, que no és un altre que el GR-178 que porta fins al cim de Santa Bàrbara. 
L'estada al cim és tot un luxe si el dia acompanya, i més si el bar que hi ha a dalt és obert. Hi ha també un munt de taules amb bancs per fer l'esmorzar o el dinar. Jo el hi vaig trobar tancat i de vistes poques degut a la calima regnat. 
La baixada... vertiginosa. 
Gairebé tota ella es troba senyalitzada amb pintura (punts i fletxes) vermella. El naixement resta una mica amagat al voral de la pista, però uns cartells de fusta clavats a un arbre en delaten la seva existència. Un cartell mana a la Rocassa i l'altre a Sant Amand, la meva següent destinació. 
Al començament, el mantell de fulles amaga el camí, però de mica en mica es va aclarint i la pintura, molta, ajuda a seguir-lo. El pendent és d'espant així que en èpoques de pluges poder no sigui bona idea baixar por aquí. Sense quasi adonar-me em trobo a la Rocassa, un extraordinari mirador. El sender continua el fort descens, ara per una zona que algú ha cregut convenient assegurar amb trams de cordino (del tot innecessaris) i acabar a una altra pista. 
El corriol que segueixo passa de pistes així que de nou s'aboca per la carena de la Terra Blanca i no deixa la seva verticalitat fins trobar les aigües de la riera de Sant Amand. Ja fa una estona que vaig trobant senyals de la Ruta de les Ermites, que també hi vaig trobar de pujada. 
I poc més a escriure. Ja a Sant Amand es deixa tot rastre de camí senyalitzat per tal de baixar a l'encontre de la carretera i per ella, en uns 100 metres, acabar al punt d'inici d'aquest recorregut.