Roc de Cogul 

Track description

TEXT PUBLICAT PENDENT DE REVISIÓ ORTOGRÀFICA I GRAMATICAL

 

Valoro la ruta com difícl per la baixada del cim, per cresta abrupta, però sense grans riscos per a gent acostunada a moure's entre rocs.

 

Plantejar el lloc d'inici per fer l'ascens a aquest cim depèn d'un factor molt important. Si es decideix començar a caminar des del punt que proposo cal saber que l'accés al recinte de Can Boix no és lliure. Està restingit a hostes, clients del restaurant i veïns. Jo vaig poder accedir-hi perquè tenia reserva al restaurant per dinar.
Conegut això.
Uns 150 metres abans d'arribar a la barrera hi ha espai per aparcar-hi uns quants cotxes. Si no es vol passar per Can Boix, el recorregut que plantejo es pot començar a la casa del Roser, just al punt on la pista passa sobre la rasa de la Capella. Aquesta opció farà encara més curt el recorregut, no gaire, però uns 600 metres aproximadament, en evitar el tram d'anada i tornada des de Can Boix
Tant a un lloc com a l'altre s'hi arriba amb un turisme normal.
Començo a caminar pel camí d'Oliana a Pallerols, en direcció a Peramola. No trigo gaire a arribar, sobrepassat un dipòsit d'aigua, a una bifurcació, on les rutes del Corb i Sant Honorat se separen. Continuo per l'esquerra, en direcció a Peramola, la ruta del Corb i el roc de Cogul.
A partir d'aquest moment el camí és clar, evident i senyalitzat i comença a guanyar altura de manera decidida. Uns metres més endavant deixo per l'esquerra el sender per on tornaré, i continuo en ascens a la recerca del coll de Quatre Camins, per la ruta del Corb i el roc de Cogul.
Un llarg tram de pujada de 700 metres em deixa al grau de Porta, amb una bona imatge del cim de destinació. Continuo en direcció al coll de Quatre Camins pel sender més evident. Recte, sense indicacions, hi ha un altre corriol que segons la vista del mapa d'OSM també puja, però després d'un bon recorregut per ell haig de recular atès que només trobava traça que baixava de nou a Peramola i El Roser.
De nou al "camí oficial" avanço de forma còmoda per bosc fins arribar a una corba on trobo la rasa de Nerola. Continuo pel camí més evident, gairebé pista de nou, i arribo a una confluència de pistes, per on baixo a Quatre Camins.
En aquest punt deixo la pista principal a la meva dreta i continuo per l'esquerra per una traça menys evident i més precària. Sense complicacions arribo a una bifurcació. Per l'esquerra continua un corriol per on evitaria pujar al cim, o fer la pujada de manera diferent, que ja explicaré.
Jo continuo per la pista de la dreta, de pedra i argila, descarnada. El pendent s'accentua, cosa que fa que m'hagi d'esforçar. Una bona pujada i ja començo a trepitjar roca. Una mica més i ja veig el parallamps, la senyera i la creu del cim.
L’espectacle visual és indescriptible. No trobaré adjectius suficients ni adequats. Tant paisatge em fa estar molt de temps al cim, on aprofito per fer un mos en aquesta magnífica balconada.
I després comença l’aventura per baixar-hi.
Segons vaig veure a Internet, tots els recorreguts que vaig consultar retrocedeixen a la recerca del camí de Quatre Camins, però segons el mapa d'Openstreetmap es pot baixar per un altre lloc, i això per mi és tot un repte. Serà cert que es pot baixar per aquesta carena tan abrupta?
Una fita que aconsegueixo localitzar els peus de la creu, en direcció a Peramola, m'anima a provar. Així, a la caça de fites, de forma moderadament fàcil, amb tots els sentits atents per no perdre "el nord" surto dels passos més compromesos i trobo sender més còmode.
Gràcies als que han tingut la consideració de posar fites als passos, feina en la qual jo també vaig col·laborar durant la meva baixada. Amb un gran somriure de satisfacció acabo al corriol que baixa de Quatre Camins.
I aquí faig un comentari personal: Jo ara faria per aquí la pujada al cim, ho considero més fàcil. Tot i que la baixada no em va suposar cap problema, la veritat és que s'ha d'estar acostumat a aquest tipus de circumstàncies. A més, sempre es diu que les trepades són més fàcils de superar en sentit de pujada, cosa amb la qual estic totalment d'acord. També, si el recorregut es fa a l’inversa del track, t'estalviaràs altre embolic que ja explicaré.
El camí per on continuo aprofita el pas entre la costa de Maduganya i la costa de Cogull per baixar a les Oliveres, on abandono el camí més evident, que baixa a Peramola, i continuo per l'esquerra, en direcció al Roser.
El camí és evident i clar, però en un determinat punt em trobo en un camp de blat. El recorro pel seu marge, on per la meva esquerra s'aprecien les restes d'un camí o antiga pista. Al cap de poc surto del camp. La pista que trobo em portaria a destí, però em trauria per carretera, així que decideixo provar una alternativa. Deixo la pista per on camino i prenc un corriol que entra dins d'un camp, per on camino per un corriol poc evident fins que trobo una bifurcació.
A partir d'aquest punt la cosa es complica una mica. El sender que continua recte, pel qual pretenia arribar al destí, està tallat per un filat, després del qual el camí desapareix, o jo no el sé trobar així que torno enrere per agafar ara el sender que baixa a una altra feixa. Col·loco una sèrie de fites per indicar com baixar per un marge a un altre camp de cultiu, que rodejo per la meva dreta per ficar-me de ple a la llera de la rasa de la Capella. Per on em sembla millor, sense camí i entre vegetació baixa, arribo a l'alçada d'un dipòsit. Creuo la rasa i deixo el dipòsit a la meva dreta per sortir finalment a la pista que és, de nou, el camí d'Oliana a Pallerols.
Continuo per la meva esquerra i no trigo gaire a assolir una nova bifurcació, on trobo un altre pal de direccions. Continuo pel camí en direcció a Oliana, passo més endavant per les ruïnes de la Casa de Nerola, trobo un altre desviament per on continuo per la ruta de Sant Honorat i finalment enllaço amb el camí ja recorregut al començament d'aquesta proposta, de manera que no em queda més que desfer els meus passos fins a tornar al lloc on tinc el cotxe aparcat.