Comencem a caminar per la mateixa pista on hem aparcat per anar al cim el més directe possible, perquè sortim de cara a la foscor de la nit. Ho fem sempre per pista, apta per a tot tipus de vehicles, que alterna trams de terra amb trams de paviment, fins que atenyem una bifurcació. A partir d’aquest punt, encara que hi ha altra possibilitat més còmode, farem un anar i tornar al cim.
De moment fem això, deixem el camí que torna cap a Masriudoms o l’Hospitalet de l’Infant i continuem per la pista, ara ja cimentada, fins al coll de les Portes. En aquest punt deixem la pista i agafem, per la dreta, el sender, senyalitzat amb pintura groga, molt vella, per on acabem de pujar a la base del cim de la punta del Pallars. Una petita i fàcil pujada, on depenent de la nostra destresa no cal ni fer servir les mans, i ja som al cim.
Marquem al GPS la seva posició i continuem per la carena-cresta a la recerca d’una segona cota i baixem de nou al camí pel costat contrari al que hem pujat. Tot i que això depèn de cadascú, es baixa suficientment bé. La baixada a l’encontre del camí és prou clara, per un vessant ple de matolls, però amb el rastre reconeixible.
Ja al camí, del que es tracta és de tornar al coll de les Portes. Una vegada som altre cop a la pista tenim l’opció de continuar per un sender que de pla marxa en sentit sud-est per anar a pujar a la mola del Nadell per la canal de la Paumera, però el que fem és baixar per la pista fins a la bifurcació que hi ha uns 800 metres més avall, al fort revolt on hi ha un pal indicador.
En aquest punt deixem la pista, més que res per no tornar al cotxe pel mateix camí fet de pujada i variar una mica el recorregut. És així com prenem el sender i ens fiquem de ple en un corriol que de seguida s’enfila de valent, en successives llaçades, per superar la canal del Puvill, que ens deixa en una ampla plana, on veiem un pal indicador. Un curt trajecte, durant el qual aprofitem per recuperar l'alè, ens separa del cartell.
Una vegada al pal ja som sobre el sender de petit recorregut, que és el camí que també ve del coll de les Portes i comencem a seguir els seus senyals de pintura. Així, ja en baixada, arribem a un sector on hi ha un parell de trams equipats, el primer amb cadenes i el segon amb corda, que se superen bé, sense grans problemes. Després arribem a un collet amb un altre pal indicador.
Girem a l’esquerra, en direcció a Masriudoms, per continuar així pel sender PR-C 90. Aquest sender, ja sense deixar la seva senyalització, ens porta fins a la pista on tenim el cotxe aparcat.
