Un comentari abans de res: si no t'agrada caminar pensant on col·locarás el peu al següent pas, t'aconsello que si fas aquest recorregut ho facis de forma lineal, perquè la tornada la faig saltant de pista en pista per vessant en fort pendent i sense camí. La baixada més complicada és la que faig des de la torreta elèctrica fins a la pista que ve del túnel de la Flauta.
He aparcat al cementiri de Clariana de Cardener. Allà es veu la confluència, o naixement, de tres pistes. Començo a caminar per la central, la més pendent, que és per on passa un gasoducte. Deixo pel camí dos desviaments a l'esquerra i quan soc al tercer deixo la pista per girar en sentit sud-est. Quan la pista gira en sentit oest hi veig dues possibilitats: la fàcil, que és continuar per la pista i la menys fàcil, que és pujar directament a les ruïnes del castell. Quina trio? és clar, la no aconsellable però també las més aventurera.
Del castell poca cosa es pot visitar, de fet penso que res. Només hi veig la torre, on no es pot pujar. Sí que es pot entrar a las restes de l'ermita, de Sant Serni he llegit a algun lloc. Després de voltar i fotografiar el lloc continuo en sentit oest per una pista molt clara per on baixo a la pista per on hauria d'haver tornat, en recorregut d'anada i tornada, al cotxe.
El cas és que mapa en má hi veig que per on baixa la línia elèctrica hi ha dibuixat un sender així que cap allà que m'adreço. A la torreta elèctrica hi arribo bé, però de sender no es veu cap. Sí que hi veig la pista a la que m'interessa baixar així que com puc, amb molta cura, hi baixo. Potser en comptes d'anar fins a la torreta, el millor hauria estat fer servir el tallafoc.
Com que aquest traçat, ja posat, tampoc el vull fer servir, busco la forma de baixar, més fàcil ja, a la segona i tercera pista que trinxen la solana de Clariana. Quan soc a la tercera pista la segueixo i torno així de nou al cementiri, on dono per acabat aquest curt passeig.
