Si et planteges fer aquest recorregut, has de saber que al lloc d’inici, l’hotel Can Cuc, no s’hi pot arribar amb cotxe perquè la circulació motoritzada és prohibida per les limitacions d’usos del Parc Natural del Montseny. Aquest establiment no funciona com a hotel. Actualment, només obre per a esdeveniments privats, i jo ho vaig poder aprofitar.
Tinc coneixement (per traces pujades a Wikiloc aquest primer trimestre de 2026) que altres companys han començat també des d'aquest punt, però a la casa, abans d’entrar a l’aparcament, hi ha una càmera de seguretat que controla el moviment, tant de persones com de vehicles, connectada amb la policia local de Cànoves i Samalús. Esteu avisats.
També em diuen a la casa que aparcar al voral de la pista és un risc, perquè de tant en tant hi puja la patrulla. Si no vols temptar la sort, el millor és que deixis el cotxe a l’aparcament oficial, o et plantegis un altre punt d’inici.
Començo a caminar, en sentit antihorari, a la recerca de Sant Salvador de Terrades, on arribo després de passar per la font de la Moixera, eixuta. Una ullada ràpida a l’edifici, tancat, i continuo per la pista, fregant Can Quintana.
Superat aquest mas, arribo a un punt on trobo, per l’esquerra, una altra pista amb una cadena. Continuo ara en sentit nord-oest, en pujada, i no deixaré aquesta pista fins que arribi a voltar la carena de la Pedrera. Allà la deixo per agafar un sender que em permet pujar, fort i directe, a la recerca d’un altre sender, gairebé carener. En un lloc, com podia haver sigut qualsevol altre, deixo el sender i entro al bosc, per localitzar un corriol per on arribo a la Cuassa.
Marcat el punt d’interès, continuo amb la proposta pel mateix sender pel qual he arribat i així acabo al coll d’Uixola i de nou trobo pista, per on continuo fins al coll de Tascó. Aquí s’obren diferents possibilitats perquè les dues pistes que hi ha serveixen per arribar directament al coll de Palestrins, que era la primera opció, però canvio de plans i continuo per l’esquerra, per una pista precària. Dubto si continuar pel bosc, però finalment continuo per la pista.
Més endavant m’ensumo que no hi vaig bé, així que em fico al bosc per pujar directament, sense gaires dificultats, al turó de la Moixera, foto i a continuar. La traça continua clara i evident i així arribo, ara amb alguna dificultat major, al turó del Mig.
A partir d’aquest punt la cosa es complica seriosament (ara a casa recomano tornar enrere a la pista i cercar una altra zona per on anar al següent turó). A mi no m’agrada recular i soc dels que no em faig enrere fàcilment, així que cercant els passos menys “impossibles” arribo al turó de les Païsses, màxima cota del dia.
Per sortir del cim continuen les dificultats. Com que encara em queda un objectiu, em barallo de nou amb la vegetació, gairebé a matadegolla, per baixar al turó de les Calabruixes, on finalment trobo terreny amable, per on surto a la pista per on hauria arribat del coll de Tascó. Així és com acabo al coll del Mig. Allà agafo el sender que em permet passar pel turó de Palestrins i baixar al coll del mateix nom.
Per la pista retorno al coll del Mig, on agafo la bifurcació que, en sentit oest, em porta, amb la companyia de la carena del collet de Sant Martí, a Terra Negra. En aquest punt hi ha la possibilitat de continuar per la pista, o com és el cas, agafar un corriol que permet retallar molt camí, ja que acaba a tocar de Can Cuc. Quan veig la tanca de la propietat, l'acompanyo en sentit nord-oest, fins a trobar la pista abandonada a Terra Alta, i així acabo definitivament al lloc on he començat a gravar el recorregut.
